Què és contrallum?

Fa segles que les melodies del poble són font d’inspiració per a compositors d’estils i mons musicals ben diferents. La seva riquesa no és només estrictament sonora si no que va intrínsecament lligada a la vessant social i emocional. Servint-me de la investigació de grans musicòlegs com Joan Amades i Jaume Ayats, Contrallum pren com a eix vertebrador la música popular catalana des d’una mirada personal i feminista, on la guitarra i la veu hi tenen un paper essencial. Hi conflueixen també, la història, la literatura, el teatre, la intuïció i la creativitat.

Sempre ha existit la predominància de la visió masculina sobre el saber i sobre la música. Aquesta premissa és la que incentiva Contrallum a mostrar la perspectiva de la dona i donar veu al seu paper protagonista a l’hora de generar i perpetuar el contingut i el fer musical. Dos personatges femenins ens ensenyen que malgrat que sovint hi ha hagut un ofec i encegament sistèmic d’aquestes veus, és quan canto que hi veig clar, és en el cant on hi ha espais reals de veritat, llibertat i sororitat.

L’Alba té trenta anys, és autònoma, no té parella i segueix combinant la feina amb els estudis. Tot just s’acaba d’instal·lar al pis nou i està desfent les útlimes caixes del trasllat. Dins d’una d’aquestes caixes s’hi troba una capseta de fusta amb retalls del diari de la seva àvia.

A través de les cartes, l’Alba entendrà millor les seves pors i les seves il·lusions. En moltes ocasions s’hi veurà interpel·lada i acabarà descobrint  la veritable història de la seva mare.